6 mesos de Cicle Violeta: llibret per Sant Jordi

Per aquest Sant Jordi, hem preparat un llibret amb el recull de les activitats que hem fet al llarg d'aquests sis mesos de Cicle Violeta. Al bloc, hem anat penjant fotos, comentaris, presentacions,... I ara ho hem posat tot ben maquetat en un aquest pdf. Esperem que us sigui útil i interessant. Seguim aprenent, lluitant i creant plegades.

Podeu descarregar-vos el llibret aquí

Visibilitzant-nos som més fortes!!

El 26 d'abril és el dia de la visibilitat lèsbica. La nostra societat heteropatriarcal oculta aquesta realitat. Per això el Cicle Violeta va voler abordar aquesta temàtica, que per moltes persones encara resta en l’obscuritat i el tabú. 

El grup Lescat (Lesbianes a Catalunya) va analitzar diferents trossos de pel·lícules que durant la història del cinema han tractat, segons les èpoques amb més o menys encert, la temàtica lèsbica.

Es va començar amb “Las chicas de uniforme”, on en una alemanya anterior a la Segona Guerra Mundial encara hi havia certa llibertat per parlar de l’atracció noia adolescent-dona madura. En un internat les noies estan enamorades de la seva professora, el seu mite amorós i sexual.

Es va seguir amb “La calumnia” dels anys seixanta. On es veu clarament com, posteriorment a la Guerra, ens endinsem en un període buit de temàtica lèsbica que no es recuperarà fins a finals del segle XX. Aquesta pel·lícula no tracta directament cap relació lèsbica però en canvi, mostra com un rumor pot destrossar dues vides. A més, queda palès que una relació afectiva entre dues dones més enllà de l’amistat podia ser el pitjor dels rumors. Anys després una de les protagonistes demanà perdó per haver fet aquesta  pel·lícula.

“Tomates verdes fritos” fou la següent. Adaptació cinematogràfica d’un llibre amb gran èxit als anys 90. Originalment en el llibre la relació amorosa entre les dues dones queda ben explícita. En canvi a la pel·lícula, per ordres de producció, es considerà que la societat nord-americana no estava preparada per acceptar aquest tipus de relacions i ho deixen totalment ambigu. A més sembla que la relació entre les dues dones és fruit de la necessitat de fugir d’un marit maltractador, no de l’amor.

A partir de mitjans dels 90 es tanca el període de silenci posterior a la Guerra i es recupera la llibertat per parlar de lesbianisme. “Antònia” mostra una relació sexo-afectiva entre dues dones totalment normalitzada i en llibertat. No obstant, encara perduren alguns estereotips com que la sexualitat lèsbica no és tan salvatge, passional i instintiva com l’heterosexual. És l’anomenada “relació vainilla”.

Finalment, “Mujer contra mujer” reflecteix les dificultats i el rebuig que va trobar el lesbianisme en els anys 70 per incorporar-se a la lluita feminista.

Moltes dones lesbianes viuen la seva condició en l’anonimat. S’agrupen en petits corpuscles, ja sigui un grup d’amigues o la parella, on es senten alliberades i còmodes. Però cal sortir fora, al món real, i allà la societat heteropatriarcal no ho posa gens fàcil. Primer de tot s’han de vèncer els propis prejudicis, fruit de l’educació buida de diversitat sexual que rebem. I posteriorment ens hem d’enfrontar als altres. En general, el primer repte és el més difícil de superar, el segon és molt més fàcil del que es pensa. Per facilitar aquesta sortida de l’armari i normalitzar aquesta opció sexual serà imprescindible aglutinar els corpuscles on ens refugiem, viure amb orgull el lesbianisme i desenvolupar un paper rellevant en la lluita feminista exigint la nostra plena inclusió.

(In)visibilitat lèsbica

El 26 d'abril és el dia de la visibilitat lèsbica. La nostra societat heteropatriarcal oculta, generalment, aquesta relalitat. No es reivindica únicament que les lesbianes surtin de l'armari, sinó que la seva existència sigui visible en els mitjans de comunicació, polítiques, educació,...

El Cicle Violeta del mes d'abril està dedicat a aquesta temàtica. Comptarem amb Lescat (Lesbianes a Catalunya) que ha preparat una sessió en què reflexionarem sobre la invisibilitat de les lesbianes en el món del cinema, com a exemple del que passa en el conjunt de canals de difusió de cultura, valors i formes de vida. Veurem el cinema amb una mirada antipatriarcal i antilesbòfoba. Lescat ha seleccionat escenes d'algunes pel·lícules, a través de les quals reflexionarem sobre les maneres en què es mostra aquesta realitat.

Lescat, Lesbianes a Catalunya (www.lesbianesacatalunya.wordpress.com), és el grup de dones lesbianes i bisexuals de la Coordinadora LGTB de Catalunya. Aquest grup ja fa alguns anys que existeix, però recentment ha ressorgit amb molta il·lusió i molt d’esforç, arran de les V Jornades de Visibilitat Lèsbica de Lescat.
Com a grup de dones lesbianes i bisexuals, el seu objectiu principal és treballar per fer visible aquest col·letiu en tots els àmbits socials. Per això consideren important reivindicar el Dia de la Visibilitat Lèsbica. Fent-nos visibles aconseguim unir forces, construir més referents, una vida més plena! Visibilitzant-nos podem exigir al nostre entorn social, a la feina, a l’escola, a les institucions que prenguin les mesures necessàries per tal  que ens puguem desenvolupar plenament en tots els àmbits de les nostres vides.

El 26 d’abril no només es commemora la sortida de l’armari de les dones lesbianes, sinò també la inclusió de la realitat lèsbica en els mitjans de comunicació, polítiques públiques, àmbit educatiu, àmbit sanitari, etc.

Visibilitzant-nos guanyem totes! 

 

Autodefensa femenina: no és no

La Karin Konkle, amb 15 anys d’experiència ensenyant autodefensa, ens va fer una presentació molt suggerent sobre defensar-se de les agressions. Es va centrar en l’autodefensa feminista. I és que les dones patim uns tipus de violència específiques pel fet de ser dones. L’autodefensa femenina dóna un pes molt important a les actituds i comportaments que hem de tenir per a trobar una sortida a les situacions de violència. Com diu la Karin, l’autodefensa no és saber fer cops, sinó aconseguir allò que volem. En totes les situacions en que altres persones ens molesten i ens agredeixen, cal tenir clar què volem de l’altra persona: que ens deixi en pau. I tenim eines per a aconseguir-ho.

El col·loqui amb la Karin va ser extens, i el públic va ser participatiu i va treure molts temes diferents. L’autodefensa serveix per a tots els àmbits de la vida de les dones, i és que la violència no només és física, sinó que és un conjunt d’agressions en molts camps de les relacions socials que tenim. La gran majoria d’agressions que pateixen les dones, tenen lloc en l’entorn més proper: família i amics. I aquí hi ha molta feina a fer amb l’autodefensa. Cal redreçar les relacions que es poden tòrcer i esdevenir violentes.

La societat heteropatriarcal educa a les dones per a que no siguin capaces de defensar-se. Però en opinió de les persones que vam assistir a la presentació, el dret a defensar-se és bàsic per les dones, per la nostra seguretat i per la vida diària. No es tracta de barallar-se, sinó de paralitzar les agressions. I això es pot fer sense haver d’utilitzar la força física. Cal valorar cada situació en el seu context: distància, estat de l’altre persona, en quin lloc estem,...

Per a reaccionar adequadament en situacions de perill o agressions, és molt important l’autocontrol. La Karin ens va explicar els efectes de l’adrenalina al nostre cos, i ens va ensenyar tècniques per a poder controlar les situacions de pic d’adrenalina, i recobrar la serenitat necessària per actuar. Un consell per a desbloquejar-nos en aquests casos: cridar ben fort. Cridar és un gest que permet tornar a controlar el cos sota els efectes paralitzant d’un esglai, i també envia un missatge molt clar a l’altra persona sobre què volem.

Vam  fer un exercici per a posar en pràctica la nostra reacció davant de persones que ens venen a molestar. La Karin imparteix cursos d’autodefensa en que es fan exercicis pràctics. Si esteu interessades en assistir a un curs d’autodefensa de dones, que constaria de tres sessions, ens podeu escriure a ciclevioleta@gmail.com Ens agradaria muntar un curs aquí al Prat!

Aquí podreu trobar més informació sobre la Karin i l’autodefensa: www.autodefensa.net

I aquí va una ressenya del seu llibre ¿Estás segura?

Quan li explico a un home que ensenyo autodefensa per a dones, sovint em comenta, "Ah, doncs no em ficaré amb tu." Generalment, li contesto, "Així que pensaves ficar-te amb mi, però ara que saps que ensenyo autodefensa has canviat d'idea?".

Aquesta obra és el resultat d'anys de dedicació al món de la violència de gènere i de la autodefensa. En ella, es defensa la tesi que la defensa personal no és només colpejar, i la violència no sempre prové dels desconeguts, pel carrer. En el fons, saber defensar-nos implica dir "si" quan volem dir "si" i "no" quan volem dir "no".

Aquest llibre planteja la primera línia de defensa personal com una seguretat física que es crea a partir de mantenir la calma, escoltar la intuïció, tenir consciència de l'espai i de la possibilitat de perill, així com comunicar-se amb claredat verbal i físicament.
També tracta el procés de deixar una relació abusiva, denunciar una agressió i unes situacions especials.

Autodefensa de dones, Cicle Violeta del 22 de març

En aquesta jornada del Cicle Violeta, la Karin Konkle ens presentarà el seu llibre “¿Estás segura” i després ens farà un taller pràctic d’autodefensa de dones. Hi haurà servei de bar i tapes, així que us animem a quedar-vos una estona després del taller. L’acte és obert al públic femení i masculí.

Aprendrem quins són les eines d’autodefensa de les dones, que ens permeten protegir-nos i viure amb seguretat. La calma, la intuïció, l’autoestima, l’autoconeixement, la consciència de l’espai, la percepció, la força física,... I ho farem en base a tres punts clau:

• Una perspectiva de gènere: ens permet saber on hi ha perill per a nosaltres i quin tipus de perill és. Aleshores podem evitar el perill o prendre mesures per combatre’l. 

•  Un treball amb la ment i el cos: treballem amb la gestió de les emocions i la tensió o l’adrenalina per a aplicar millor els nostres coneixements en una situació real. 

• Un treball amb la comunicació verbal, no verbal, i l’espai personal: amb aquestes eines, podem gestionar les situacions de perill perquè no s’esdevinguin situacions de violència física. 

Karin Konkle és llicenciada en Estudis de Gènere (Women’s Studies) per la Universitat de Columbia (Nova York). És professora d’arts marcials i d’autodefensa per a dones.

Acció al Prat - Perquè la lluita feminista continua

Cicle Violeta i l’Associació de dones progressistes Frida Kahlo hem fet una acció conjunta, al Prat de Llobregat, emmarcada en els actes del dia internacional de les dones . El passat dimecres 13 de març vam ser presents al cinema Capri durant el passi gratuït de la pel·lícula "Katmandú". Tot i la pluja, gràcies a l'amabilitat de la família Marimón, vam penjar al vestíbul dues pancartes reivindicatives i hi vam muntar una paradeta amb material feminista. Vam repartir una bona pila de pamflets que havíem confeccionat amb un recull de 20 frases-denúncia. L'objectiu de l'acció fou aprofitar la gran assistència de públic femení a l'acte per posar de manifest que la lluita feminista és una eina clau i molt necessària per a transformar unes relacions socials que subordinen les dones. Actualment estem patint un retrocés important en els drets i un augment en les violències envers les dones i, per això, pensem que els fronts de lluita han de ser diversos. Tanmateix, no es va voler restringir l'acció en cap missatge concret, sinó fer una recopilació de les principals formes en les que el patriarcat incideix en les vides quotidianes de les dones i els homes, que no en són poques. Situacions com la discriminació, atac als nostres drets, menyspreu, dificultats, rebuig, control, invisibilització, autocensura, subordinació a la imatge ... que ens afecten en les esferes sentimental, relacional, sexual, d’autoestima, laboral, econòmica, de drets socials,... El nostre recull no és exhaustiu, perquè en vint frases no hi caben totes les situacions que volem denunciar, però pensem que és un bon començament per despertar consciències adormides.

Cicle Violeta també va voler portar el 8 de març als carrers penjant vint cartells amb les frases-denúncia dels pamflets als fanals de l’Avinguda Montserrat. Volíem mostrar obertament les raons per les quals som feministes: perquè vivim en un sistema patriarcal que exerceix una opressió permanent, estructural i múltiple sobre les dones. Fer públics problemes que es confinen en l’àmbit invisible i silenciat d’allò personal. Fer-nos conscients d’opressions que tenim interioritzades. Remoure consciències. Malauradament, els cartells que vam confeccionar i vam penjar, van durar poc. Ja durant l'acció la policia municipal ens destorbà la feina, cosa habitual.

No obstant, la sorpresa fou quan la brigada municipal de manteniment els va retirar durant el matí. Resulta que la brigada va consultar amb l’àrea de via pública, la qual els informà que no constava l'avís que sí havíem tramitat a través d’altres àrees del mateix ajuntament, i va procedir a treure els plafons. Cal dir que en aquells moments estava plovent i que els plafons estaven penjats en els fanals a una alçada que no molestava el pas. Calia donar-se tanta pressa per treure’ls? A qui molestaven aquests plafons?

Denunciem aquest fet injust, i reivindiquem la llibertat d’expressió i la necessitat de visibilitzar obertament l’opressió de les dones. Com dèiem en una de les frases: "no ens prenen seriosament quan reivindiquem els nostres drets." Mentre els carrers són plens de publicitat masclista que difonen estereotips i rols patriarcals, i alguns espais públics continuen sent hostils cap a les dones. I a nosaltres se’ns exigeix un tràmit burocràtic destinat a l'estret control de les activitats fora de l'àmbit municipal, i que no està a les nostres mans, perquè depèn de la coordinació, i també la voluntat, de l’ajuntament. No tan sols han retirat un esforç col·lectiu, una reivindicació justa, legítima i necessària. Han retirat també un crit d’auxili de totes les dones que viuen en un infern quotidià.

Per què la lluita feminista continua?

L'Associació de dones progressistes Frida Kahlo i Cicle Violeta hem preparat aquesta material per al 8 de març. La nostra intenció és recordar els fets quotidians, habituals, estructurals, brutals, socials i personals, que ens discriminen com a dones i que hem de combatre amb la lluita feminista.

El dia 13 de març, les Frida Kahlo i Cicle Violeta estarem repartint les octavetes al Cinema Capri del Prat de Llobregat.