Acció al Prat - Perquè la lluita feminista continua

Cicle Violeta i l’Associació de dones progressistes Frida Kahlo hem fet una acció conjunta, al Prat de Llobregat, emmarcada en els actes del dia internacional de les dones . El passat dimecres 13 de març vam ser presents al cinema Capri durant el passi gratuït de la pel·lícula "Katmandú". Tot i la pluja, gràcies a l'amabilitat de la família Marimón, vam penjar al vestíbul dues pancartes reivindicatives i hi vam muntar una paradeta amb material feminista. Vam repartir una bona pila de pamflets que havíem confeccionat amb un recull de 20 frases-denúncia. L'objectiu de l'acció fou aprofitar la gran assistència de públic femení a l'acte per posar de manifest que la lluita feminista és una eina clau i molt necessària per a transformar unes relacions socials que subordinen les dones. Actualment estem patint un retrocés important en els drets i un augment en les violències envers les dones i, per això, pensem que els fronts de lluita han de ser diversos. Tanmateix, no es va voler restringir l'acció en cap missatge concret, sinó fer una recopilació de les principals formes en les que el patriarcat incideix en les vides quotidianes de les dones i els homes, que no en són poques. Situacions com la discriminació, atac als nostres drets, menyspreu, dificultats, rebuig, control, invisibilització, autocensura, subordinació a la imatge ... que ens afecten en les esferes sentimental, relacional, sexual, d’autoestima, laboral, econòmica, de drets socials,... El nostre recull no és exhaustiu, perquè en vint frases no hi caben totes les situacions que volem denunciar, però pensem que és un bon començament per despertar consciències adormides.

Cicle Violeta també va voler portar el 8 de març als carrers penjant vint cartells amb les frases-denúncia dels pamflets als fanals de l’Avinguda Montserrat. Volíem mostrar obertament les raons per les quals som feministes: perquè vivim en un sistema patriarcal que exerceix una opressió permanent, estructural i múltiple sobre les dones. Fer públics problemes que es confinen en l’àmbit invisible i silenciat d’allò personal. Fer-nos conscients d’opressions que tenim interioritzades. Remoure consciències. Malauradament, els cartells que vam confeccionar i vam penjar, van durar poc. Ja durant l'acció la policia municipal ens destorbà la feina, cosa habitual.

No obstant, la sorpresa fou quan la brigada municipal de manteniment els va retirar durant el matí. Resulta que la brigada va consultar amb l’àrea de via pública, la qual els informà que no constava l'avís que sí havíem tramitat a través d’altres àrees del mateix ajuntament, i va procedir a treure els plafons. Cal dir que en aquells moments estava plovent i que els plafons estaven penjats en els fanals a una alçada que no molestava el pas. Calia donar-se tanta pressa per treure’ls? A qui molestaven aquests plafons?

Denunciem aquest fet injust, i reivindiquem la llibertat d’expressió i la necessitat de visibilitzar obertament l’opressió de les dones. Com dèiem en una de les frases: "no ens prenen seriosament quan reivindiquem els nostres drets." Mentre els carrers són plens de publicitat masclista que difonen estereotips i rols patriarcals, i alguns espais públics continuen sent hostils cap a les dones. I a nosaltres se’ns exigeix un tràmit burocràtic destinat a l'estret control de les activitats fora de l'àmbit municipal, i que no està a les nostres mans, perquè depèn de la coordinació, i també la voluntat, de l’ajuntament. No tan sols han retirat un esforç col·lectiu, una reivindicació justa, legítima i necessària. Han retirat també un crit d’auxili de totes les dones que viuen en un infern quotidià.