La projecció de “L’agressió quotidiana”
va treure a la llum un document de la història de les dones al Prat. Les
vivències de les dones, en la seva vida quotidiana, no és un tema gaire
documentat en el cinema. Però poques vegades s’havia mostrat aquesta realitat des
d’una perspectiva tan crítica i punyent. Testimonis anònims relataven les
experiències en temes com la sexualitat i la reproducció. Les dones tenien més
fills dels que volien, no gaudien de la sexualitat. Tabús. La manca d’informació
i de cultura deixava a les dones indefenses, que van haver de descobrir el seu
propi cos, és a dir, el desig i la reproducció. La pel·lícula mostra algunes
dones pioneres van iniciar una lluita per a donar informació i recursos a les
dones. Aquest curtmetratge de l’any 1979, en el que es veuen espais del Prat
com l’Artesà, el mercat municipal i el barri de Sant Cosme, ofereix una visió retrospectiva.
Les dones han canviat molt des d’aquella època. Però encara resulta trencador
parlar obertament del plaer sexual de les dones i de l’anticoncepció i
reproducció.
Cicle Violeta vam preparar un
vídeo, fet per nosaltres i per l’equip d’Autoexpressió. Mitjançant les
entrevistes i declaracions que vam gravar, volíem oferir una pinzellada de tots
els temes que conflueixen en el dret a l’avortament lliure i gratuït. Les
entrevistes a Maruja Pelegrín, del Centre de planificació familiar, i Pilar
Aramburu, de SISA i d’atenció a la dona, van exposar el passat, present i
futur. Quan estava prohibit, els avortaments es feien en la clandestinitat, amb
un risc molt elevat per la salut de les dones, o bé es feien pagant. El Centre
de planificació del Prat, el primer a l’Estat espanyol, oferia assessorament i facilitava,
a les dones que ho necessitessin, el viatge i la intervenció a clíniques a l’estranger.
La vessant econòmica sempre ha estat important. Les dones riques anaven a
avortar a clíniques privades, però per les dones treballadores això era un
impediment. Els Centres de planificació ajudaven a les dones sense recursos.
Quan es va despenalitzar l’avortament, les dones havien d’acollir-se a
escletxes legals per a entrar en els supòsits, fet que incrementa l’angoixa. En
l’actualitat, la llei de l’avortament, malgrat les seves mancances, reconeix
aquest dret lliure, però aviat deixarà de ser així.
En el vídeo hem recollit diverses
opinions de gent del carrer de totes les edats. A favor de l’avortament, en
contra, en alguns casos, com les violacions i les malformacions del fetus. L’avortament
sempre ha existit, malgrat hagi estat penat per llei o hi hagi hagut una
censura moral, fortament implantada per l’església. Les dones que no volen un
embaràs no el cuidaven, i intentaven avortar. Un aspecte molt relacionat amb
aquest tema és la sexualitat, i la posició que les dones prenen en les seves
relacions íntimes. La situació ha canviat molt en els darrers anys, hi ha molta
llibertat i informació, però les dones encara no hem assumit del tot el
coneixement del propi cos, com viure una vida sexual satisfactòria. Tot el que
hem avançat en aquests temes ha estat gràcies a la lluita, i a la lluita de les
dones, que van trencar molts tabús, van fer front a les actituds masclistes i
també a la repressió.
La Sandra Campañón ens va
explicar la Campanya per l’avortament lliure i gratuït. Va començar quan els
grups catòlics contraris a l’avortament van fer moltes campanyes de denúncies i
protestes contra les clíniques i les dones que havien avortat. Recentment, amb
l’anunci de Gallardón de la reforma de la llei, va prendre més força. La lluita
feminista té molts fronts oberts, perquè hi ha moltes coses per les que lluitar
actualment: retallades, violència, etc. I l’avortament ha d’anar prenent de nou
un protagonisme, per a aturar les intencions del govern del PP. El debat de l’avortament,
segons la Sandra, ses desenvolupa enmig de qüestions morals, qüestions que ens
sobrepassen. El dret a la vida. Però la realitat és que les dones tenen dret a
decidir sobre la seva reproducció. En alguns llocs al món, l’avortament està
totalment prohibit. Aquí s’ha anat despenalitzant, però no és gaire comú que
sigui un tema subjecte al dret penal. I això és molt greu. Supòsits, temes econòmics,...
tot això són traves per a que les dones hagin de seguir la tutela del metge, i
de la llei. Les dones són plenament capaces de decidir, i això s’hauria de
reconèixer. Tal i com va assenyalar la Maruja Pelegrín, al debat, se li ha de
treure ferro a la interrupció de l’embaràs. L’avortament s’ha magnificat, amb
la qual cosa les dones afronten amb excessiu patiment i angoixa una intervenció
de poca importància.
En el col·loqui va intervenir
gent de totes les edats. Les dones més grans explicaven la seva lluita, i es va
debatre per què no ha haver-hi una continuïtat. Es van trobar diverses
generacions, fet que permet establir ponts. La lluita feminista continua.
