Autodefensa femenina: no és no

La Karin Konkle, amb 15 anys d’experiència ensenyant autodefensa, ens va fer una presentació molt suggerent sobre defensar-se de les agressions. Es va centrar en l’autodefensa feminista. I és que les dones patim uns tipus de violència específiques pel fet de ser dones. L’autodefensa femenina dóna un pes molt important a les actituds i comportaments que hem de tenir per a trobar una sortida a les situacions de violència. Com diu la Karin, l’autodefensa no és saber fer cops, sinó aconseguir allò que volem. En totes les situacions en que altres persones ens molesten i ens agredeixen, cal tenir clar què volem de l’altra persona: que ens deixi en pau. I tenim eines per a aconseguir-ho.

El col·loqui amb la Karin va ser extens, i el públic va ser participatiu i va treure molts temes diferents. L’autodefensa serveix per a tots els àmbits de la vida de les dones, i és que la violència no només és física, sinó que és un conjunt d’agressions en molts camps de les relacions socials que tenim. La gran majoria d’agressions que pateixen les dones, tenen lloc en l’entorn més proper: família i amics. I aquí hi ha molta feina a fer amb l’autodefensa. Cal redreçar les relacions que es poden tòrcer i esdevenir violentes.

La societat heteropatriarcal educa a les dones per a que no siguin capaces de defensar-se. Però en opinió de les persones que vam assistir a la presentació, el dret a defensar-se és bàsic per les dones, per la nostra seguretat i per la vida diària. No es tracta de barallar-se, sinó de paralitzar les agressions. I això es pot fer sense haver d’utilitzar la força física. Cal valorar cada situació en el seu context: distància, estat de l’altre persona, en quin lloc estem,...

Per a reaccionar adequadament en situacions de perill o agressions, és molt important l’autocontrol. La Karin ens va explicar els efectes de l’adrenalina al nostre cos, i ens va ensenyar tècniques per a poder controlar les situacions de pic d’adrenalina, i recobrar la serenitat necessària per actuar. Un consell per a desbloquejar-nos en aquests casos: cridar ben fort. Cridar és un gest que permet tornar a controlar el cos sota els efectes paralitzant d’un esglai, i també envia un missatge molt clar a l’altra persona sobre què volem.

Vam  fer un exercici per a posar en pràctica la nostra reacció davant de persones que ens venen a molestar. La Karin imparteix cursos d’autodefensa en que es fan exercicis pràctics. Si esteu interessades en assistir a un curs d’autodefensa de dones, que constaria de tres sessions, ens podeu escriure a ciclevioleta@gmail.com Ens agradaria muntar un curs aquí al Prat!

Aquí podreu trobar més informació sobre la Karin i l’autodefensa: www.autodefensa.net

I aquí va una ressenya del seu llibre ¿Estás segura?

Quan li explico a un home que ensenyo autodefensa per a dones, sovint em comenta, "Ah, doncs no em ficaré amb tu." Generalment, li contesto, "Així que pensaves ficar-te amb mi, però ara que saps que ensenyo autodefensa has canviat d'idea?".

Aquesta obra és el resultat d'anys de dedicació al món de la violència de gènere i de la autodefensa. En ella, es defensa la tesi que la defensa personal no és només colpejar, i la violència no sempre prové dels desconeguts, pel carrer. En el fons, saber defensar-nos implica dir "si" quan volem dir "si" i "no" quan volem dir "no".

Aquest llibre planteja la primera línia de defensa personal com una seguretat física que es crea a partir de mantenir la calma, escoltar la intuïció, tenir consciència de l'espai i de la possibilitat de perill, així com comunicar-se amb claredat verbal i físicament.
També tracta el procés de deixar una relació abusiva, denunciar una agressió i unes situacions especials.