(In)visibilitat lèsbica

El 26 d'abril és el dia de la visibilitat lèsbica. La nostra societat heteropatriarcal oculta, generalment, aquesta relalitat. No es reivindica únicament que les lesbianes surtin de l'armari, sinó que la seva existència sigui visible en els mitjans de comunicació, polítiques, educació,...

El Cicle Violeta del mes d'abril està dedicat a aquesta temàtica. Comptarem amb Lescat (Lesbianes a Catalunya) que ha preparat una sessió en què reflexionarem sobre la invisibilitat de les lesbianes en el món del cinema, com a exemple del que passa en el conjunt de canals de difusió de cultura, valors i formes de vida. Veurem el cinema amb una mirada antipatriarcal i antilesbòfoba. Lescat ha seleccionat escenes d'algunes pel·lícules, a través de les quals reflexionarem sobre les maneres en què es mostra aquesta realitat.

Lescat, Lesbianes a Catalunya (www.lesbianesacatalunya.wordpress.com), és el grup de dones lesbianes i bisexuals de la Coordinadora LGTB de Catalunya. Aquest grup ja fa alguns anys que existeix, però recentment ha ressorgit amb molta il·lusió i molt d’esforç, arran de les V Jornades de Visibilitat Lèsbica de Lescat.
Com a grup de dones lesbianes i bisexuals, el seu objectiu principal és treballar per fer visible aquest col·letiu en tots els àmbits socials. Per això consideren important reivindicar el Dia de la Visibilitat Lèsbica. Fent-nos visibles aconseguim unir forces, construir més referents, una vida més plena! Visibilitzant-nos podem exigir al nostre entorn social, a la feina, a l’escola, a les institucions que prenguin les mesures necessàries per tal  que ens puguem desenvolupar plenament en tots els àmbits de les nostres vides.

El 26 d’abril no només es commemora la sortida de l’armari de les dones lesbianes, sinò també la inclusió de la realitat lèsbica en els mitjans de comunicació, polítiques públiques, àmbit educatiu, àmbit sanitari, etc.

Visibilitzant-nos guanyem totes! 

 

Autodefensa femenina: no és no

La Karin Konkle, amb 15 anys d’experiència ensenyant autodefensa, ens va fer una presentació molt suggerent sobre defensar-se de les agressions. Es va centrar en l’autodefensa feminista. I és que les dones patim uns tipus de violència específiques pel fet de ser dones. L’autodefensa femenina dóna un pes molt important a les actituds i comportaments que hem de tenir per a trobar una sortida a les situacions de violència. Com diu la Karin, l’autodefensa no és saber fer cops, sinó aconseguir allò que volem. En totes les situacions en que altres persones ens molesten i ens agredeixen, cal tenir clar què volem de l’altra persona: que ens deixi en pau. I tenim eines per a aconseguir-ho.

El col·loqui amb la Karin va ser extens, i el públic va ser participatiu i va treure molts temes diferents. L’autodefensa serveix per a tots els àmbits de la vida de les dones, i és que la violència no només és física, sinó que és un conjunt d’agressions en molts camps de les relacions socials que tenim. La gran majoria d’agressions que pateixen les dones, tenen lloc en l’entorn més proper: família i amics. I aquí hi ha molta feina a fer amb l’autodefensa. Cal redreçar les relacions que es poden tòrcer i esdevenir violentes.

La societat heteropatriarcal educa a les dones per a que no siguin capaces de defensar-se. Però en opinió de les persones que vam assistir a la presentació, el dret a defensar-se és bàsic per les dones, per la nostra seguretat i per la vida diària. No es tracta de barallar-se, sinó de paralitzar les agressions. I això es pot fer sense haver d’utilitzar la força física. Cal valorar cada situació en el seu context: distància, estat de l’altre persona, en quin lloc estem,...

Per a reaccionar adequadament en situacions de perill o agressions, és molt important l’autocontrol. La Karin ens va explicar els efectes de l’adrenalina al nostre cos, i ens va ensenyar tècniques per a poder controlar les situacions de pic d’adrenalina, i recobrar la serenitat necessària per actuar. Un consell per a desbloquejar-nos en aquests casos: cridar ben fort. Cridar és un gest que permet tornar a controlar el cos sota els efectes paralitzant d’un esglai, i també envia un missatge molt clar a l’altra persona sobre què volem.

Vam  fer un exercici per a posar en pràctica la nostra reacció davant de persones que ens venen a molestar. La Karin imparteix cursos d’autodefensa en que es fan exercicis pràctics. Si esteu interessades en assistir a un curs d’autodefensa de dones, que constaria de tres sessions, ens podeu escriure a ciclevioleta@gmail.com Ens agradaria muntar un curs aquí al Prat!

Aquí podreu trobar més informació sobre la Karin i l’autodefensa: www.autodefensa.net

I aquí va una ressenya del seu llibre ¿Estás segura?

Quan li explico a un home que ensenyo autodefensa per a dones, sovint em comenta, "Ah, doncs no em ficaré amb tu." Generalment, li contesto, "Així que pensaves ficar-te amb mi, però ara que saps que ensenyo autodefensa has canviat d'idea?".

Aquesta obra és el resultat d'anys de dedicació al món de la violència de gènere i de la autodefensa. En ella, es defensa la tesi que la defensa personal no és només colpejar, i la violència no sempre prové dels desconeguts, pel carrer. En el fons, saber defensar-nos implica dir "si" quan volem dir "si" i "no" quan volem dir "no".

Aquest llibre planteja la primera línia de defensa personal com una seguretat física que es crea a partir de mantenir la calma, escoltar la intuïció, tenir consciència de l'espai i de la possibilitat de perill, així com comunicar-se amb claredat verbal i físicament.
També tracta el procés de deixar una relació abusiva, denunciar una agressió i unes situacions especials.

Autodefensa de dones, Cicle Violeta del 22 de març

En aquesta jornada del Cicle Violeta, la Karin Konkle ens presentarà el seu llibre “¿Estás segura” i després ens farà un taller pràctic d’autodefensa de dones. Hi haurà servei de bar i tapes, així que us animem a quedar-vos una estona després del taller. L’acte és obert al públic femení i masculí.

Aprendrem quins són les eines d’autodefensa de les dones, que ens permeten protegir-nos i viure amb seguretat. La calma, la intuïció, l’autoestima, l’autoconeixement, la consciència de l’espai, la percepció, la força física,... I ho farem en base a tres punts clau:

• Una perspectiva de gènere: ens permet saber on hi ha perill per a nosaltres i quin tipus de perill és. Aleshores podem evitar el perill o prendre mesures per combatre’l. 

•  Un treball amb la ment i el cos: treballem amb la gestió de les emocions i la tensió o l’adrenalina per a aplicar millor els nostres coneixements en una situació real. 

• Un treball amb la comunicació verbal, no verbal, i l’espai personal: amb aquestes eines, podem gestionar les situacions de perill perquè no s’esdevinguin situacions de violència física. 

Karin Konkle és llicenciada en Estudis de Gènere (Women’s Studies) per la Universitat de Columbia (Nova York). És professora d’arts marcials i d’autodefensa per a dones.

Acció al Prat - Perquè la lluita feminista continua

Cicle Violeta i l’Associació de dones progressistes Frida Kahlo hem fet una acció conjunta, al Prat de Llobregat, emmarcada en els actes del dia internacional de les dones . El passat dimecres 13 de març vam ser presents al cinema Capri durant el passi gratuït de la pel·lícula "Katmandú". Tot i la pluja, gràcies a l'amabilitat de la família Marimón, vam penjar al vestíbul dues pancartes reivindicatives i hi vam muntar una paradeta amb material feminista. Vam repartir una bona pila de pamflets que havíem confeccionat amb un recull de 20 frases-denúncia. L'objectiu de l'acció fou aprofitar la gran assistència de públic femení a l'acte per posar de manifest que la lluita feminista és una eina clau i molt necessària per a transformar unes relacions socials que subordinen les dones. Actualment estem patint un retrocés important en els drets i un augment en les violències envers les dones i, per això, pensem que els fronts de lluita han de ser diversos. Tanmateix, no es va voler restringir l'acció en cap missatge concret, sinó fer una recopilació de les principals formes en les que el patriarcat incideix en les vides quotidianes de les dones i els homes, que no en són poques. Situacions com la discriminació, atac als nostres drets, menyspreu, dificultats, rebuig, control, invisibilització, autocensura, subordinació a la imatge ... que ens afecten en les esferes sentimental, relacional, sexual, d’autoestima, laboral, econòmica, de drets socials,... El nostre recull no és exhaustiu, perquè en vint frases no hi caben totes les situacions que volem denunciar, però pensem que és un bon començament per despertar consciències adormides.

Cicle Violeta també va voler portar el 8 de març als carrers penjant vint cartells amb les frases-denúncia dels pamflets als fanals de l’Avinguda Montserrat. Volíem mostrar obertament les raons per les quals som feministes: perquè vivim en un sistema patriarcal que exerceix una opressió permanent, estructural i múltiple sobre les dones. Fer públics problemes que es confinen en l’àmbit invisible i silenciat d’allò personal. Fer-nos conscients d’opressions que tenim interioritzades. Remoure consciències. Malauradament, els cartells que vam confeccionar i vam penjar, van durar poc. Ja durant l'acció la policia municipal ens destorbà la feina, cosa habitual.

No obstant, la sorpresa fou quan la brigada municipal de manteniment els va retirar durant el matí. Resulta que la brigada va consultar amb l’àrea de via pública, la qual els informà que no constava l'avís que sí havíem tramitat a través d’altres àrees del mateix ajuntament, i va procedir a treure els plafons. Cal dir que en aquells moments estava plovent i que els plafons estaven penjats en els fanals a una alçada que no molestava el pas. Calia donar-se tanta pressa per treure’ls? A qui molestaven aquests plafons?

Denunciem aquest fet injust, i reivindiquem la llibertat d’expressió i la necessitat de visibilitzar obertament l’opressió de les dones. Com dèiem en una de les frases: "no ens prenen seriosament quan reivindiquem els nostres drets." Mentre els carrers són plens de publicitat masclista que difonen estereotips i rols patriarcals, i alguns espais públics continuen sent hostils cap a les dones. I a nosaltres se’ns exigeix un tràmit burocràtic destinat a l'estret control de les activitats fora de l'àmbit municipal, i que no està a les nostres mans, perquè depèn de la coordinació, i també la voluntat, de l’ajuntament. No tan sols han retirat un esforç col·lectiu, una reivindicació justa, legítima i necessària. Han retirat també un crit d’auxili de totes les dones que viuen en un infern quotidià.

Per què la lluita feminista continua?

L'Associació de dones progressistes Frida Kahlo i Cicle Violeta hem preparat aquesta material per al 8 de març. La nostra intenció és recordar els fets quotidians, habituals, estructurals, brutals, socials i personals, que ens discriminen com a dones i que hem de combatre amb la lluita feminista.

El dia 13 de març, les Frida Kahlo i Cicle Violeta estarem repartint les octavetes al Cinema Capri del Prat de Llobregat.

Nosaltres parim, nosaltres decidim

La projecció de “L’agressió quotidiana” va treure a la llum un document de la història de les dones al Prat. Les vivències de les dones, en la seva vida quotidiana, no és un tema gaire documentat en el cinema. Però poques vegades s’havia mostrat aquesta realitat des d’una perspectiva tan crítica i punyent. Testimonis anònims relataven les experiències en temes com la sexualitat i la reproducció. Les dones tenien més fills dels que volien, no gaudien de la sexualitat. Tabús. La manca d’informació i de cultura deixava a les dones indefenses, que van haver de descobrir el seu propi cos, és a dir, el desig i la reproducció. La pel·lícula mostra algunes dones pioneres van iniciar una lluita per a donar informació i recursos a les dones. Aquest curtmetratge de l’any 1979, en el que es veuen espais del Prat com l’Artesà, el mercat municipal i el barri de Sant Cosme, ofereix una visió retrospectiva. Les dones han canviat molt des d’aquella època. Però encara resulta trencador parlar obertament del plaer sexual de les dones i de l’anticoncepció i reproducció.

Cicle Violeta vam preparar un vídeo, fet per nosaltres i per l’equip d’Autoexpressió. Mitjançant les entrevistes i declaracions que vam gravar, volíem oferir una pinzellada de tots els temes que conflueixen en el dret a l’avortament lliure i gratuït. Les entrevistes a Maruja Pelegrín, del Centre de planificació familiar, i Pilar Aramburu, de SISA i d’atenció a la dona, van exposar el passat, present i futur. Quan estava prohibit, els avortaments es feien en la clandestinitat, amb un risc molt elevat per la salut de les dones, o bé es feien pagant. El Centre de planificació del Prat, el primer a l’Estat espanyol, oferia assessorament i facilitava, a les dones que ho necessitessin, el viatge i la intervenció a clíniques a l’estranger. La vessant econòmica sempre ha estat important. Les dones riques anaven a avortar a clíniques privades, però per les dones treballadores això era un impediment. Els Centres de planificació ajudaven a les dones sense recursos. Quan es va despenalitzar l’avortament, les dones havien d’acollir-se a escletxes legals per a entrar en els supòsits, fet que incrementa l’angoixa. En l’actualitat, la llei de l’avortament, malgrat les seves mancances, reconeix aquest dret lliure, però aviat deixarà de ser així.

En el vídeo hem recollit diverses opinions de gent del carrer de totes les edats. A favor de l’avortament, en contra, en alguns casos, com les violacions i les malformacions del fetus. L’avortament sempre ha existit, malgrat hagi estat penat per llei o hi hagi hagut una censura moral, fortament implantada per l’església. Les dones que no volen un embaràs no el cuidaven, i intentaven avortar. Un aspecte molt relacionat amb aquest tema és la sexualitat, i la posició que les dones prenen en les seves relacions íntimes. La situació ha canviat molt en els darrers anys, hi ha molta llibertat i informació, però les dones encara no hem assumit del tot el coneixement del propi cos, com viure una vida sexual satisfactòria. Tot el que hem avançat en aquests temes ha estat gràcies a la lluita, i a la lluita de les dones, que van trencar molts tabús, van fer front a les actituds masclistes i també a la repressió.

La Sandra Campañón ens va explicar la Campanya per l’avortament lliure i gratuït. Va començar quan els grups catòlics contraris a l’avortament van fer moltes campanyes de denúncies i protestes contra les clíniques i les dones que havien avortat. Recentment, amb l’anunci de Gallardón de la reforma de la llei, va prendre més força. La lluita feminista té molts fronts oberts, perquè hi ha moltes coses per les que lluitar actualment: retallades, violència, etc. I l’avortament ha d’anar prenent de nou un protagonisme, per a aturar les intencions del govern del PP. El debat de l’avortament, segons la Sandra, ses desenvolupa enmig de qüestions morals, qüestions que ens sobrepassen. El dret a la vida. Però la realitat és que les dones tenen dret a decidir sobre la seva reproducció. En alguns llocs al món, l’avortament està totalment prohibit. Aquí s’ha anat despenalitzant, però no és gaire comú que sigui un tema subjecte al dret penal. I això és molt greu. Supòsits, temes econòmics,... tot això són traves per a que les dones hagin de seguir la tutela del metge, i de la llei. Les dones són plenament capaces de decidir, i això s’hauria de reconèixer. Tal i com va assenyalar la Maruja Pelegrín, al debat, se li ha de treure ferro a la interrupció de l’embaràs. L’avortament s’ha magnificat, amb la qual cosa les dones afronten amb excessiu patiment i angoixa una intervenció de poca importància.

En el col·loqui va intervenir gent de totes les edats. Les dones més grans explicaven la seva lluita, i es va debatre per què no ha haver-hi una continuïtat. Es van trobar diverses generacions, fet que permet establir ponts. La lluita feminista continua.

Dret al propi cos, divendres 15 de febrer

El proper divendres 15 de febrer dedicarem el Cicle Violeta al dret al propi cos, a la sexualitat i la reproducció. A la reforma de la llei de l'avortament que està en marxa, i que suposa una regressió brutal dels drets de les dones a decidir sobre la seva maternitat.

Hem aconseguit una petita joia cinematogràfica, ben segur ha sacsejat moltes consciències. Passarem el curmetratge "L'agressió quotidiana", filmat el 1982 al Prat de Llobregat. Diverses dones expliquen les seves vivències amb relació a la sexualitat i la reproducció. Aquest curt es va passar en cinemes i els temes que exposava obertament eren tabús, i fins i tot il·legals. Va ser molt trencador. Sens dubte, avui en dia continua sent un gran desafiament. Carles Duran, director del curt, va ser un creador inquiet que va formar part de l'anomenada "Escola de Barcelona". Va ser una corrent de cinema influenciada per la Nouvelle Vague, molt innovadora i rebel. Les dones que apareixen a la pel·lícula van ser lluitadores pioneres del feminisme.

Cicle Violeta hem volgut posar en format audiovisual alguns dels elements que ens semblen importants per a entendre el context de la Llei de l'avortament. Hem gravat una petita enquesta a gent del Prat, de diverses edats, i hem entrevistat a dones implicades en la temàtica que, amb les seves opinions i explicacions, ens situaran en el debat. Amb aquest vídeo, podrem contrastar la situació actual amb la de les dones del Prat al principi dels 80.

Finalment, hem contactat amb Sandra Campañón, de la Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït, que ens explicarà la reforma que el ministre Gallardón vol fer de la Llei de l'Avortament, fent-la molt restrictiva. Analitzarà el retrocés que suposarà en diferents àmbits: legal, salut, sexual,...

Tots aquests ingredients serviran per engegar un col·loqui, que volem que sigui participatiu, obert i, com no, combatiu.

Us esperem!