Al
Cicle Violeta d’ahir vam reafirmar Mujeres Libres com a referent del
feminisme a tot l'estat espanyol. A partir del documental Indomables, una historia de mujeres libres, i del debat desencadenat per Laura Vicente, historiadora que apareix al documental,
vam redescobrir dones que no han passat a la "nostra història" explicada sempre des de l’androcentrisme.
Mujeres Libres no va néixer del no res, té uns precedents clars al segle
XVIII i, de fet, va haver-hi una transmissió directa del coneixement i
les pràctiques. Com per exemple, Teresa Claramunt, pionera del feminisme
obrerista de la qual la Laura Vicente n'és
una gran coneixedora i difusora.
El moviment llibertari, que era majoritari en aquella època, va tenir
una quarta pota que mai va ésser reconeguda dins les organitzacions
anarquistes. Tot i comptar amb l’ajuda d’alguns companys, les dones de
Mujeres Libres van ser totalment incompreses pels
homes anarquistes i algunes dones, que van rebutjar que el feminisme
tingués un espai propi. Vam sentir les paraules de les dones de Mujeres
Libres on explicaven el fet que molts anarquistes eren explotadors i
opressors en les seves relacions personals. Aspecte
dels més difícils de canviar.
El rebuig a què les dones s’organitzéssin autònomament dins del moviment
llibertari, justificat perquè suposadament crearia una divisió en el
mateix, també estava motivat pel fet que les organitzacions són
limitants. Les dones feministes de l’època van trencar
amb tants límits personals i polítics que van anar molt més enllà. De
fet, per Mujeres Libres, organitzar autònomament el feminisme per
articular una reivindicació pròpia era un element clau. Això avui en dia
no es dóna en el moviment anarcosindicalista.
L’instrument clau de la lluita feminista era l’educació. Els índex
d’analfabetisme femení en aquella època eren altíssims. Per a prendre
consciència de les seves pròpies problemàtiques les dones havien de
millorar el seu nivell cultural i per tant, aquesta
va ser una de les prioritats de Mujeres Libres. L’anarquisme, al contrari del socialisme, limitat a les reivindicacions laborals, incorpora
un conjunt d’elements molt útils per comprendre l’opressió de gènere i
la seva articulació amb l’explotació de classe. De fet, per ara, el
moviment llibertari és l'únic que proporciona l'espai i les eines
necessàries per lliuitar des de diferents àmbits per
l'assoliment dels drets de les dones com a éssers realment lliures.
Mujeres Libres, que no es consideraven feministes ja que aleshores
s’identificava el feminisme amb les sufragistes, van batallar per a què
les dones no fóssin considerades inferiors.
La revolució social del 36 va tenir una participació molt gran de dones
que, en totes les seves lluites, es van topar amb el menyspreu de la
incomprensió. Tanmateix, la revolució en comptes de minvar l’actuació de
Mujeres Libres va ampliar les seves perspectives.
Un projecte que va ser truncat pel feixisme. Sens dubte, una experiència
apassionant i irrepetible, les testimonis de les quals van viure des de
la quotidianitat i la recorden amb modèstia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada