dijous, 27 de desembre del 2012

Mujeres Libres, un referent per al feminisme

Al Cicle Violeta d’ahir vam reafirmar Mujeres Libres com a referent del feminisme a tot l'estat espanyol. A partir del documental Indomables, una historia de mujeres libres, i del debat desencadenat  per Laura Vicente, historiadora que apareix al documental, vam redescobrir dones que no han passat a la "nostra història" explicada sempre des de l’androcentrisme.

Mujeres Libres no va néixer del no res, té uns precedents clars al segle XVIII i, de fet, va haver-hi una transmissió directa del coneixement i les pràctiques. Com per exemple, Teresa Claramunt, pionera del feminisme obrerista de la qual la Laura Vicente n'és una gran coneixedora i difusora.

El moviment llibertari, que era majoritari en aquella època, va tenir una quarta pota que mai va ésser reconeguda dins les organitzacions anarquistes. Tot i comptar amb l’ajuda d’alguns companys, les dones de Mujeres Libres van ser totalment incompreses pels homes anarquistes i algunes dones, que van rebutjar que el feminisme tingués un espai propi. Vam sentir les paraules de les dones de Mujeres Libres on explicaven el fet que molts anarquistes eren explotadors i opressors en les seves relacions personals. Aspecte dels més difícils de canviar.

El rebuig a què les dones s’organitzéssin autònomament dins del moviment llibertari, justificat perquè suposadament crearia una divisió en el mateix, també estava motivat pel fet que les organitzacions són limitants. Les dones feministes de l’època van trencar amb tants límits personals i polítics que van anar molt més enllà. De fet, per Mujeres Libres, organitzar autònomament el feminisme per articular una reivindicació pròpia era un element clau. Això avui en dia no es dóna en el moviment anarcosindicalista.

L’instrument clau de la lluita feminista era l’educació. Els índex d’analfabetisme femení en aquella època eren altíssims. Per a prendre consciència de les seves pròpies problemàtiques les dones havien de millorar el seu nivell cultural i per tant, aquesta va ser una de les prioritats de Mujeres Libres. L’anarquisme, al contrari del socialisme
, limitat a les reivindicacions laborals, incorpora un conjunt d’elements molt útils per comprendre l’opressió de gènere i la seva articulació amb l’explotació de classe. De fet, per ara, el moviment llibertari és l'únic que proporciona l'espai i les eines necessàries per lliuitar des de diferents àmbits per l'assoliment dels drets de les dones com a éssers realment lliures. Mujeres Libres, que no es consideraven feministes ja que aleshores s’identificava el feminisme amb les sufragistes, van batallar per a què les dones no fóssin considerades inferiors.

La revolució social del 36 va tenir una participació molt gran de dones que, en totes les seves lluites, es van topar amb el menyspreu de la incomprensió. Tanmateix, la revolució en comptes de minvar l’actuació de Mujeres Libres va ampliar les seves perspectives. Un projecte que va ser truncat pel feixisme. Sens dubte, una experiència apassionant i irrepetible, les testimonis de les quals van viure des de la quotidianitat i la recorden amb modèstia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada