Els drets reproductius: una visió des del nostre entorn i la nostra història

El govern del PP ha aprovat l’avantprojecte d’una llei que penalitza l’avortament de tal manera que ens fa retrocedir moltes dècades en quant a drets sexuals i reproductius. El 15 de febrer del 2013, Cicle Violeta vam organitzar un acte sobre el dret al propi cos.   Vam projectar dos audiovisuals: el curtmetratge “L’agressió quotidiana”, filmat al Prat als anys 70, i el vídeo “Nosaltres decidim” que vam fer nosaltres mateixes, amb l’ajuda de gent del nostre entorn, entrevistant a persones del Prat de Llobregat. Les dues pel·lícules aborden diferents temàtiques que estan relacionades amb l’avortament, i vam poder apreciar la seva evolució al llarg del temps. 

Aprendre a gaudir del propi cos

Les dones del Prat de Llobregat patien, dècades enrere i en gran part en l’actualitat, una sèrie de circumstàncies marcades per la doble opressió de ser dones i de classe obrera. En l’àmbit més íntim, l’educació i el paper submís cap a la família que s’inculcava a les dones repercutia en el fet que la seva sexualitat els hi era molt desconeguda, hi havia molts tabús que superar. Algunes dones explicaven a “L’agressió quotidiana” que no els venia mai de gust fer sexe, que no obtenien plaer, i que ho evitaven. Les càrregues familiars de les mestresses de casa, que s’havien de fer càrrec de la casa i dels molts fills que tenien, afectava molt negativament a la seva vida sexual, perquè sempre estaven esgotades. Molts embarassos eren inesperats, i sovint les dones tenien més fills que els que haguéssin volgut. Fins i tot, de vegades intentaven interrompre els embarassos amb mètodes que posaven en risc la seva salut. Algunes dones s’atrevien a parlar obertament, i van prendre la decisió de combatre la manca d’informació sobre salut i sexualitat de les dones, que les feien indefenses. 

 Foto: Arxiu Municipal del Prat.

Els espais de dones

Dues militants que els anys 70 estaven participant de la vida política de la ciutat, en partits i associacions veïnals, van decidir començar a organitzar reunions i xerrades sobre els temes que afectaven a les dones. La Maruja Pelegrín ens explicava a “Nosaltres decidim” com ella i la Carmina Balaguer organitzaven regularment actes, i anaven a avisar a les dones a casa seva, picant al timbre del portal abans de començar les reunions. Era important que la dona sortís de casa i tingués un espai on parlar de tot allò que l’oprimia i que la societat silenciava. En aquestes reunions, parlaven del divorci i dels maltractaments, i també van fer xerrades sobre sexualitat i salut reproductiva. La Carmina i la Maruja es preparaven els temes amb molt rigor i dedicació; llegien i aconseguien materials, sovint provinent de l’estranger i que traduïen de l’anglès. La seva tasca de formació va ser pionera. La didàctica era molt trencadora amb els tabús de l’època: s’ensenyava per separat l’anatomia reproductiva de la dona, i la sexual, deixant molt clar la diferència entre plaer i reproducció. Al cap d’un temps, aquestes experiències van portar a les dues dones a obrir el primer Centre de Planificació Familiar de l’Estat espanyol.

El primer centre de “plani”

El 1974, es va inaugurar el centre en la clandestinitat, perquè tot allò que feien estava penat per la llei. I tot l’esforç va tenir un resultat molt satisfactori. Van ser moltíssimes les dones que van començar a anar-hi. Com a anècdota, un dia s’hi va presentar un home amb un maletí. Les responsables del centre van deduir que seria algun policia, però va resultar que era un representant de la indústria farmacèutica que els volia subministrar el material mèdic necessari per al centre.

La paraula “planificació” no és, en opinió de la Maruja, la més adient per descriure la tasca que feien. Dos pilars, la informació i la salut, amb un únic objectiu: que la dona treballadora tingués els recursos per a decidir sobre el seu propi cos. Les dones s’assabentaven de l’existència del centre pel boca-orella. Dones de totes les cultures i possibilitats econòmiques hi acudien per a resoldre les seves preocupacions concretes, que no havien pogut afrontar perquè no tenien diners o bé no existia l’entorn on parlar-ne.

 Foto:PSUC.

Allà s’informava dels mètodes anticonceptius, que també se’ls hi donava a les persones que hi assistien. Sovint s’atenia a parelles. L’accés als mètodes anticonceptius i la informació sobre la reproducció i sexualitat va ser una eina molt potent d’emancipació de la dona. Aquest fet va contribuir a què ja no tingués més fills dels que realment volia i que gaudís de la sexualitat sense la por de quedar-se embarassada. I per tant, a poder decidir el seu propi projecte de vida. En aquella època, els problemes de salut reproductiva de les dones estaven marginats o oblidats, sobretot per a aquelles que no tenien recursos econòmics. El centre oferia un servei de ginecologia gratuït, amb material i coneixements més avançats que a clíniques i hospitals.

Encara ara hi ha moltes dones que agraeixen a la Carmina i la Maruja l’ajuda que els van proporcionar quan eren joves. Les visites eren totalment confidencials, amb un clima confortable on la salut i l’estat d’ànim de la dona era el més important. El centre va ser també un dels principals focus del feminisme dels anys 70 a la ciutat. La sala d’espera del centre estava decorada de color violeta, amb pòsters i altre material de propaganda feminista.

Els viatges a Londres

Moltes dones arribaven al centre amb un embaràs no desitjat. Allà feien “que la dona pensés”, explica la Maruja. Sense pressions, els explicaven les diferents possibilitats que tenien, si tiraven endavant o no amb aquell embaràs. Si les dones volien avortar, el centre les ajudava. El problema és que moltes dones que no tenien recursos feien avortaments clandestins molt arriscats que posaven en perill la seva vida i podien malmetre la seva salut. Les dones riques anaven a les clíniques privades, on se’ls interrompia l’embaràs d’amagat. Però la dona treballadora no tenia aquesta opció. La vessant econòmica sempre era molt important, i el centre de planificació facilitava a les dones que ho necessitaven, el viatge i la intervenció en clíniques de l’estranger. Una agència de viatges d’un sindicat els proporcionava bitllets d’avió molt assequibles, i els metges de vegades no els cobraven les intervencions.

La lluita feminista

Les dones de la vida associativa de la ciutat es van bolcar amb el centre de plani per a donar-li el seu suport. Encara ens expliquen com van fer de “conillet d’índies”, com en les pràctiques d’espèculum. Aquest entorn va ser clau per a tirar endavant un projecte en la clandestinitat. És la lluita de les dones la que va aconseguir canvis en la vida quotidiana –per exemple, barallant-se amb els farmacèutics per a que els preservatius estiguessin visibles a les farmàcies- i també transformacions en la societat. A barris populars com els del Baix Llobregat, el feminisme es va organitzar i desafiar els rols que encara oprimeixen a la dona. Aquí al Prat van organitzar-se en espais diferenciats dins de l’associacionisme, perquè les pròpies associacions, partits i sindicats no veien bé les activitats feministes i no donaven suport a les dones.

 Foto: Arxiu Municipal del Prat.

Amb la mort del dictador, aquest teixit social va anar canviant. El centre de planificació familiar va continuar sent autogestionat per les dones, que volien que formés part del sistema públic de salut. Els primers anys va preservar la seva manera de fer, però amb el temps, la institucionalització va canviar bastant el tarannà. Per exemple, el servei d’assessorament es va separar del de salut.

El present i el futur dels drets sexuals i reproductius

La Pilar Aramburu, que porta anys treballant al servei d’assessorament SISA i d’atenció a la dona, va exposar el passat, present i futur dels drets sexuals i reproductius. Els darrers temps, la llei de l’avortament més recent, malgrat les seves mancances, reconeix el lliure dret a l’avortament. I de manera gratuïta, malgrat que molts es feien en clíniques privades, però amb bons recursos en mans dels serveis de salut pública.

Un tema crucial és la posició que tenen les noies en les seves relacions sexuals. “Hem passat del no res al tot, i pel camí ens hem deixat moltes coses per aprendre”, diu la Maruja. Hi ha molta llibertat i informació, però les dones encara no hem assumit del tot el coneixement del propi cos, com viure una vida sexual satisfactòria. I això està relacionat amb els embarassos no desitjats. Ens queda molt per a aprendre i moltes barreres per trencar. 

 Foto: PSUC.

Tornem enrere

Malgrat que les dones que en els últims anys han interromput un embaràs no desitjat cada cop passen menys angoixa, -en part gràcies a la llei-, encara hi ha moltes coses a tenir en compte. Això ens explicava la Pilar, i la Maruja anava més enllà: “se li ha de treure ferro a la interrupció de l’embaràs, cosa que s’ha magnificat i fa que les dones ho afrontin amb excessiu patiment”. Per la Pilar, l’avortament és un procés en què les dones han de plantejar-se diferents opcions i prendre una decisió que potser no els agradaria haver de seguir. Però només elles poden decidir sobre el seu futur. En algunes cultures la religió hi és molt present i això condiciona molt els sentiments. I les situacions són diferents, segons l’edat, la família o la situació laboral. Encara que aquestes influències culturals siguin molt fortes, i ens sobrepassin les qüestions morals, la realitat és que només les dones tenen dret a decidir sobre la seva reproducció.

La llei de supòsits, com la que es torna a posar en marxa, feia que per avortar, les dones havien d’acollir-se a escletxes legals per a entrar en els supòsits, i això incrementa l’angoixa. Haver de pagar també és molt important. Supòsits, haver de pagar, haver d’aconseguir papers,... tot això són traves per a què les dones hagin de seguir la tutela del metge i de la llei. Les dones són plenament capaces de decidir, i això s’hauria de reconèixer.

Cicle Violeta considerem que aquesta reforma de la llei de l’avortament suposa una greu regressió dels drets de les dones. Per això, ara més que mai, és molt important una resposta feminista.